En Blund és un osset petit i força corrent (no vulgar), que vam comprar a IKEA, el dia que , correcuita, vam comprar la dotzena de coses que faltaven a l'habitació del nostre fill dos dies abans de marxar. Va saltar dins el carro de compra sense ni tant sols pensar-ho.
I en Blund ( es diu així perquè és el nom que posava a l'etiqueta grossa blanca que penja de tota cosa d'IKEA) va fer vida amb nosaltres. Aviat van venir el Pare ós i la Mare ós, i un altre osset com ell, el germà d'en Blund, i fins i tot un tercer, per si mai es perdia l'original. L'únic que els diferenciava era un petit matís de color, segurament per la tintada de la roba, feta a diferents llocs d'Asia.
L'Eugeni es va montar la seva second life. Eren tres ossos petits, com ell i les germanes, amb el pare i la mare ossos, que vivien al Poble dels ossos. Tot el que ell sentía o patía ho sabiem per boca d'en Blund. Fins i tot si ell havia fet alguna malifeta, la sabiem perquè ens explicava allò de dolent què havia fet l'osset petit.
I el nen va anar creixent, i la familia d'ossos també. I cada vegada que algún nou peluix arribava, ell s'emocionava i l'abraçava amb força. Parlo en passat, però encara ara , amb 7 anys, juga amb ells.
El fet és que un bon dia el germà d'en Blund va desaparèixer. Què hi farem, ens en quedaven dos encara. I la Carola ja no vivía a casa... Al cap de poc, també va marxar en Blund. Això va ser més greu: vam buscar per tota la casa i vam deduïr que l'habia perdut pel carrer, perquè sempre el duia a sobre. Resignació, en quedava un tercer.
El darrer petit ós va viatjar amb nosaltres el pont de la Constitució del 2008 a Madrid i allà es va quedar, al seient d'un taxi, en una tarda de pluja i caos circulatori. Unes quantes llàgrimes i, apa, mira que maques són les llums del Nadal aquí a Madrid, no com les de Barcelona, amb aquells arbres de ferralla que no fan gens de llum. I l'Estela, que venia amb nosaltres, li va comprar un altre osset petit, amb aire renovat i no tant infantil.
I aixi hem anat tirant tot aquest any, fins que l'altre dia, remenant i empaquetant a la nostra casa de Terrassa, per fer-nos la il.lusió de que aviat anirem a la nova casa i no viurem com uns okupes, vam sentir un crit estrany, com un udòl, que ens va espantar. I va apareixer l'Eugeni amb en Blund agafat ben fort i amb una expresió a la cara com si hagués retrobat el millor amic.
Ara en Blund a canviat de residència i és altre cop amb nosaltres. I amb el pare ós, i la mare ós i tota l'ossamenta del Poble del ossos
