28 de novembre 2009

ROBA ESTESA




Els terrats que m'agraden fan olor de roba estesa. La roba, quan s'estèn , es que ja és neta, sense taques ni restes que facin pudor o mal efecte.
Aquest nom em serveix també com a metàfora del que vull que sigui el meu nom blog. Amb  La piga  interior vaig descobrir una nova cosa de mi:  em va bé "estendre" les idees un cop barrinades i mastegades, en definitiva rentades. A més aquí es poden barrejar amb  d'altres bogades i polemitzar sobre "el que lava más blanco"
Quan era petita, a casa, els dilluns era el dia de fer la bugada . A les 6 del matí, estiu i hivern, la meva àvia pujava d'alt del terrat a rentar les piles i piles de roba de tota la setmana. A casa erem pastissers, i la pila de davantals, jaquetes i bates blanques que havien perdut el color original sota taques de mantega, xocolata, ous i sucre cremat era molt  més gran que la pila de roba  bruta de la casa . Quan em llebava i arribava al terrat allò era un bé de Déu de roba blanquíssima voleiant, agafada al fils de l'estendor amb orenetes de fusta. LLavors m'omplia els pulmons amb aquell aire amb una intensa l'olor de sabó Lagarto i de llexiu Conejo. Corria per sota els llençols estesos jugant a cuc i amagar sentint la seva frescor encara húmida a la cara. Quan venia el fred de l'hivern, feia columnes de fum amb l'alè per veure si es desglaçaven les vetes encartronades de tants davantals. Aquell era el reialme de les dones, i a casa era de la meva àvia!
 M'embadalia passant  pels corrals de les gallines i els pollets, del conills i les seves cries. No sabia que cada setmana  alguna o altra d'aquelles preciositats acabava a la cassola el diumenge. Un  dia d'abril , l'any que jo en debia  fer 4, va coincidir el neixement d'una cria de pollets el dia del meu aniversari. Desprès de tants anys encara recordo aquell regal com el més extraordinari que m'han fet mai.

El meu terrat d'ara, el de debò, encara no l'he estrenat. Hi estendré poca roba perque avui dia molta feina ja la fan les màquines, malgrat m'agrada la olor de sol i aire lliure que hi queda. Procuraré de posar-hi remei estenent la roba delicada. Com delicades m'agradaria que fossin les paraules i els pensaments que voleiin per aquí.
BENVINGUTS!!

5 comentaris:

  1. No fotis que ara et posaràs a rentar a mà¿¿¿??? XDD

    T'he pillat! ;)

    ResponElimina
  2. ostres Moneta,ets la reina de la xarxa,
    Com t'ho has fet???
    estic d'obres, encara, però de mica en mica...
    Ah, i com a màxim estendré alguna camisa bonica!

    ResponElimina
  3. Ha estat casual, creu-me. Però és tant fàcil com visitar el teu antic blog, veure el teu perfil i allí surt el teu nou espai.

    Per cert..., m'agrada molt aquest blau que li has posat. És el blau del cel, de l'olor del sabó i del lleixiu, i de l'aire que mou la roba blanca i neta que s'oreja al teu terrat.

    :)

    ResponElimina
  4. Doncs vindrem a llegir-te aquí, al terrat!
    :)

    ResponElimina
  5. Així ho espero, Arare!
    Gracies per venir

    ResponElimina